LA NOSTRA HISTORIA

Des de 1967, Centre Excursionista Parets CEP

DEL MONTSENY AL SOSTRE DEL MÓN

Per al CEP és tan important arribar als cims més alts de l’Himàlaia o als més legendaris de centreuropeus com guanyar els reptes més humils, és a dir, els de cada dia, les sortides populars, els cursets de formació, les expedicions de Mitja i Alta Muntanya, etc.
Tanmateix, al llarg dels nostres més de 35 anys de pràctica excursionista hem elaborat un Currículum de somnis, intents i assoliments en expedicions d’Alta Muntanya que ens ha fet esdevenir una de les referències catalanes en l’activitat.
Aquest és un breu resum de les fites del CEP des del 1967.

 

FINALS DELS 70: EUROPA ENS CRIDA
És l’època del naixement i del descobriment. Responem a la crida de les mítiques muntanyes i cims de Centreuropa.
Primer intent al Monte Cervino.
Cim del Mont Rosa.
Cim del Mont Blanc (4.807m) , el més alt d’Europa Occidental.

 

FINALS DELS 80: EL TORN AMERICÀ
Com a part d’una expedició vallesana, retirada a 200 metres del sostre americà, l’Aconcagua (6.959 m) .

 

ELS 90: INCREMENTEM L’ACTIVITAT
En aquells anys es van dur a terme nombroses activitats als Alps, sobretot a la regió dels Ecrins i al massís del Mont Blanc.
De tornada a América, la bandera del CEP va onejar al cim de cinc volcans dels Andes Equatorians, el més baix de 4.620 metres, i al Chimborazo (6.310 metres) , el sostre de l’Equador.
En aquesta dècada s’aconsegueix arribar al sostre d’Àfrica, el Kilimanjaro (5.895 m) , i es fa el primer vuitmil del CEP i del Vallès Oriental, el Cho-Oyu (8.201 m) .
En un stage d’escalada en gel a la costa Est del Canadà-Quebec, dos dels nostres socis realitzen diverses rutes d’interès a les Chutes de Montmorency .
De nou a l’Aconcagua, es fa el cim en una expedició íntegrament paretana.
Al cim més alt d’Europa, l’Elbrus (5.643 m) , al Caucas, també oneja la bandera del CEP.
La dècada s’acaba amb un altre vuitmil, el Shisha Pangma (8.008 m) .

ANY 2000: L’EDAT DE GEL


De tornada a Canadà, al març, es fan alguns itineraris mítics, especialment la “Polar Circus” , considerada la cascada de gel més important del món.
Entre l’abril i el maig culmina amb èxit la travessia polar que ens farà ser la primera expedició del mil.leni en arribar al Pol Nord Magnètic.
Al juny-juliol s’intenta fer el Gasherbrum II (8.035 m) .
Al setembre es corona el Daulaghiri VII (7.246 m) , en una expedició que es converteix en la primera ascensió nacional.

 

ANY 2001: EL CEP ARRIBA AL SOSTRE DEL MÓN
Als mesos de maig i juny, dos dels nostres companys van fer un trekking per l’Himàlaia i van assolir el cim del Kala Pattar (5.600 m), el mirador natural de l’Everest.
Al juliol una expedició de més de 40 components situa tretze membres al cim del Mont Blanc du Tacul (4.400 m) , al massís del Mont Blanc.
El CEP aconsegueix la setena posició al Campionat de Catalunya de Marxes de Resistència i un dels nostres companys el títol de Campió de Catalunya.
Però, sens dubte, la culminació de l’alpinisme paretà arriba el 23 de maig del 2001: SERGI MINGOTE corona l’Everest (8.848 metros) . En solitari i per la cara Nord, la més difícil, el nostre amic, company i conciutadà planta la bandera del CEP al sostre del món.

ANY 2002: LES TRAVESSES I LES MARXES ENS CRIDEN
El Bishorn es l’objectiu d’aquest any als Alps Suïssos i on el CEP planta la seva bandera.
Comencem l’època de les travesses. Carros de Foc es la primera.
Al campionat de la Copa Catalana de Caminades de Resistència assolim el segon lloc de la classificació general.

 

 

ANY 2003:  GUANYEM LA COPA CATALANA DE CAMINADES DE RESISTÈNCIA

La majoria dels socis de l’entitat formen part d’un equip potent i persistent que fa possible guanyar la Copa Catalana de Caminades de Resistència.
Durant tot l’any ens fan els preparatius per que el següent gener marxi la primera expedició oficial del CEP amb l’objectiu d’assolir el sostre d’Amèrica, l’Aconcagua.
Anem als Alps. En aquesta ocasió al italians, per assolir el Gran Paradiso.
Es desenvolupen tot un seguit d’activitats formatives i de tecnificació internes entre els socis per tal de millorar el coneixement del medi, la seguretat i les tècniques bàsiques de l’alpinisme i l’escalada.
Sergi Mingote torna al Everest, aquest cop per la vessant sud, i fa cim novament. En aquesta ocasió, ames, retransmetin en directe per TV3 l’arribada a cim.
Tornem a repetir Carros de Foc.

ANY 2004:  PRIMERES EXPEDICIÓNS OFICIALS: ACONCAGUA Y TOUBKAL

En el marc del Projecte “Gossos a la Muntanya”, l’expedició AC’04 a l’Aconcagua posa a tres components de l’equip al cim (Marc Ortega, Carlos Valverde i Jordi Fradera), a mes de batre el record d’alçada canina documentat amb el cim de la gossa Rubia. Domènec Tarrada, Rafa Martín, Miquel Navarro, Santi Moros, Lluís Peregrín, Ramón Torralba i Jordi Domènech són la resta del equip que fa possible aquest èxit del CEP.
Un altre equip del CEP marxa el mateix any al Atles marroquí. L’objectiu es fer quatre quatremils en quatre dies. Aconsegueixen tres: Toubkal, Ras i Timesguida. L’expedició es fa amb la participació d’un equip del CE Esparreguera, un component del CE Mollet i, per part del CEP: Judit Grau, Antonio Revilla, Toni Miras, Àngels Salvador, Lluís Lleida, Joan Carles Soto, Rafa Chimeno, Carmen, Josep Maria Oliveras i Elena Capdevila.
Per altra banda, el cim dels Alps escollit va ser el Castor. Els més forts van aprofitar també per pujar al Polux
La formació va seguir com a objectiu prioritari del CEP.
Cavalls del Vent va ser la travessa escollida aquell any.
L’equip de l’AC04 va posar en marxa iniciatives com baixar la Flama del Canigó i un concurs de gossos en la modalitat d’Agility.
Primera edició de la marxa popular Parets-Montserrat.

ANY 2005:  RECORRENT EL MÓN

Diverses activitat portan al socis del del CEP a punts llunyans dl planeta: Lali Bertrán intenta el Stok Kangri, a la Indica; Lluís Lleida i Àngels Salvador fan cim a Kilimanjaro; Sergi Mingote y Jordi Fradera fan la Tour Ronde i el primer culmina l’expedició conjunta que fan al Artesonraju (6.025m).
La segona marxa popular Parets-Montserrat es consolida en el calendari. En aquesta ocasió la fem en sentit invers.

ANY 2006:  EL KILIMANJARO ES DEL CEP

Una expedició formada per Jaume Salas, Carlos Valverde, Marina Salas, Judit Grau, Isa Pozo, Jaume Abril, Antonio Revilla, Imma Nuñez, Miquel García, Eva Pou, Monserrat Amaro i Lluís Peregrín tornen a penjar la bandera del CEP al sostre d’Àfrica, en una experiència que culminen 11 dels 12 participants.
A la tornada, Isa Pozo fa Carros de Foc en modalitat Skyrunner en poc més de 21 hores.
Al mateix mes d’agost que l’expedició al Kilimanjaro, Pep Torrens fa cim al Almapayo (5.947m) i una altre expedició torna amb el Toubkal a la butxaca: Francisco Javier Segovia, Fernando Moreno, Joan Elías y Rafa Jiménez.
Per altra part, Sergi Mingote fa una travessa del gel patagònic i un altra pels deserts de Mongolia en BTT, tots dos projectes per la sèrie de documentals El Cercle de Mingote que prepara per TV3.

ANY 2009:  ROCÒDROM

Aquest any des del CEP aconseguim un nou repte, com dèiem no sempre som esportius, fem un 8000 o un cim emblemàtic dels Alps; aquesta vegada es un repte humà, repte de participació e implicació dels socis i simpatitzants del CEP. Dintre del procés participatiu de la nostra població impulsem la votació per aconseguir un rocòdrom a Parets. Aquest havia estat un dels objectius del Centre durant els darrers anys, volíem un rocòdrom per Parets i ara el tindrem, gràcies a tots i totes els que d’una manera o altre heu fet possible això.

ANY 2010:  CORREM PER LA MUNTANYA

Comencem a treballar en la creació d’un Equip de Curses de Muntanya, participen a diferents proves: Cursa dels Mussols, Cursa de Muntanya de Rubi i la Cuita el Sol 2010. Un nou repte comença. A partir d’aquest moment un grup de membres del CEP participen de manera habitual a competicions de Curses de Muntanya, Trail i Ultrattrails.

ANY 2011

Comencem amb un nou projecte al CEP, sortint del Cap de Creus volem completar el recorregut del GR11. Amb un ritme tranquil i d’una sortida al mes sen pressa però sense pausa arribarem a Donosti, aquest es l’objectiu.

ANY 2012

ANY 2013: CREIX LA PARETS MONTSERRAT

ANY 2015 GR11 FINAL DE TRAJECTE

4 Anys de GR11, al 2011 vàrem decidir sortir del Cap de Creus per fer aquest camí que ens portaria pels Pirineus, hem tingut pluja, sol, neu, fred i calor però sobre tot bons moments compartits per un bon grup de marxadors que pas rere pas i metres rere metre han consolidat aquests tipus d’activitats dintre del nostre Centre.

ANY 2016 CANVIS

Finalitzat el GR92 engeguem un nou projecte de gran ruta, comencem el nostre periple pel Camí dels Bons Homes a la primavera del 2016 amb l’objectiu d’arribar fins al seu final a Foix.

Al 2016 i després de donar-li moltes voltes decidim girar el sentit de la Parets Montserrat, sortim de Montserrat i arribem a la Plaça de la Vila del nostre poble on gràcies a la col·laboració d’entitats i amics aconseguir crear un espai ple d’ambient on donem la benvinguda als participants.

La tardor d’aquest any ens porta al nostre punt final del Camí dels Bons Homes -Foix- ha estat una bona experiència que ha servit per consolidar un grup de persones aficionades a aquests tipus d’activitats.

Recuperem la formació amb una sèrie de Blocs formatiu amb una part teòrica i una altra pràctica per adquirir els coneixements necessaris per a planificar i realitzar sortides a la muntanya amb autonomia i seguretat.

Al novembre comencem amb un nou  projecte, es el de Cent Cims aquesta activitat no està adreçada únicament per a les persones més ben preparades, sinó que tothom hi té cabuda, ja que en el catàleg hi ha cims de tota mena, des dels de baixa muntanya fins als 3.000 del Pirineu. L’objectiu de l’activitat dels “100 Cims” és conèixer el país, tot fent excursionisme i no és cap competició.

ANY 2017 – 50è ANIVERSARI PATRULLERS I CENTRE EXCURSIONISTA PARETS

A continuació reproduïm el discurs a l’acte que amb motiu del 50è aniversari es va celebrar al Teatre Can Rajoler amb l’assistència d’antics membres del CEP i dels Patrullers.

Al 1967 molts dels que ara formem part del CEP o bé encara no havien nascut o érem massa petits per anar a la muntanya. Llavors, però, un grup de paretans i paretanes ja van crear els Patrullers i el CEP.

Per nosaltres, els membres actuals del CEP, es una responsabilitat alhora que un orgull formar part d’aquesta entitat amb ara ja 50 anys d’història. Orgull perquè tenim darrera nostre moltes vivències, experiències, aventures i fets importants i d’altra banda responsabilitat perquè hem de donar continuïtat a aquesta tasca desenvolupada amb esforç i il·lusió per moltes persones al llarg d’aquesta cinquantena d’anys.

La forma d’anar a la muntanya, els materials, els dispositius, mapes i tecnologia han canviat però l’essència continua, l’esperit i l’amor per la muntanya perduren al llarg del temps i son el nexe d’unió de tots nosaltres.

Quan parlem del mon de la muntanya d’una banda trobem el repte, el desafiament, els grans projectes, els cims emblemàtics, el risc, la dificultat, l’adrenalina, la competició al’entorn natural però en el fons està, i es la base, la formació derivada d’aquestes vivències i els valors desenvolupats en aquest mitjà. Aquesta es la part important i la que perdura.

Per arribar a celebrar aquests 50 anys han hagut transformacions resultat de la forma de vida canviant i de les modes i hàbits.

El CEP no ha estat aliè a les noves tendències i ha evolucionat. Hem passat dels rochetores a les malles tècniques, de les botes de pell al calçat lleuger amb membrana impermeable, del mapa i la brúixola al GPS i el smarchwach. Les motxilles s’han fet petites, pugem cims amb una ronyonera  i un paravents. Del excursionista al trailrunner i de la bota de vi a la bossa d’hidratació o el bidó flexible. Però no, no es així. Com a mínim no del tot.

Continuem portant el mapa i la brúixola a la motxilla perquè les piles i bateries s’esgoten, a les sortides de senderisme portem la bota de vi i el formatge, continuem quedant els dijous per petar la xerrada i explicar les “batallitas” del cap de setmana passat i preparar el proper. Això mola més que un Whatsapp. Sopem junts, celebrem cada any el Sant Tiveri, La Parets Montserrat es manté tot i que hagi gent que la faci corrent, celebrem la Caminada Popular Piolet…

Si, ens hem adaptat però es manté l’esperit que va com a resultat la creació dels Patrullers i del CEP, es per això que hem arribat a aquest 50è aniversari dels Patrullers i del CEP.

Des d’aquí el nostre agraïment i reconeixement a tots els que ho han fet i ho faran possible.

Gràcies a tots. Salut i muntanyes !

Amb motiu del 50è Aniversari i com a reconeixement participem als actes de la Festa Major d’estiu de Parets protagonitzant el pregó i representant l’espectacle del rellotge de Festa Major. Tot un privilegi i una experiència molt divertida que recordarem durant temps.

T’esperem al CEP !