LA NOSTRA HISTORIA

DEL MONTSENY AL SOSTRE DEL MÓN

Per al CEP és tan important arribar als cims més alts de l’Himàlaia o als més legendaris de centreuropeus com guanyar els reptes més humils, és a dir, els de cada dia, les sortides populars, els cursets de formació, les expedicions de Mitja i Alta Muntanya, etc.
Tanmateix, al llarg dels nostres més de 35 anys de pràctica excursionista hem elaborat un Currículum de somnis, intents i assoliments en expedicions d’Alta Muntanya que ens ha fet esdevenir una de les referències catalanes en l’activitat.
Aquest és un breu resum de les fites del CEP des del 1967.

 

FINALS DELS 70: EUROPA ENS CRIDA
És l’època del naixement i del descobriment. Responem a la crida de les mítiques muntanyes i cims de Centreuropa.
Primer intent al Monte Cervino.
Cim del Mont Rosa.
Cim del Mont Blanc (4.807m) , el més alt d’Europa Occidental.

 

FINALS DELS 80: EL TORN AMERICÀ
Com a part d’una expedició vallesana, retirada a 200 metres del sostre americà, l’Aconcagua (6.959 m) .

 

ELS 90: INCREMENTEM L’ACTIVITAT
En aquells anys es van dur a terme nombroses activitats als Alps, sobretot a la regió dels Ecrins i al massís del Mont Blanc.
De tornada a América, la bandera del CEP va onejar al cim de cinc volcans dels Andes Equatorians, el més baix de 4.620 metres, i al Chimborazo (6.310 metres) , el sostre de l’Equador.
En aquesta dècada s’aconsegueix arribar al sostre d’Àfrica, el Kilimanjaro (5.895 m) , i es fa el primer vuitmil del CEP i del Vallès Oriental, el Cho-Oyu (8.201 m) .
En un stage d’escalada en gel a la costa Est del Canadà-Quebec, dos dels nostres socis realitzen diverses rutes d’interès a les Chutes de Montmorency .
De nou a l’Aconcagua, es fa el cim en una expedició íntegrament paretana.
Al cim més alt d’Europa, l’Elbrus (5.643 m) , al Caucas, també oneja la bandera del CEP.
La dècada s’acaba amb un altre vuitmil, el Shisha Pangma (8.008 m) .

ANY 2000: L’EDAT DE GEL


De tornada a Canadà, al març, es fan alguns itineraris mítics, especialment la “Polar Circus” , considerada la cascada de gel més important del món.
Entre l’abril i el maig culmina amb èxit la travessia polar que ens farà ser la primera expedició del mil.leni en arribar al Pol Nord Magnètic.
Al juny-juliol s’intenta fer el Gasherbrum II (8.035 m) .
Al setembre es corona el Daulaghiri VII (7.246 m) , en una expedició que es converteix en la primera ascensió nacional.

 

ANY 2001: EL CEP ARRIBA AL SOSTRE DEL MÓN
Als mesos de maig i juny, dos dels nostres companys van fer un trekking per l’Himàlaia i van assolir el cim del Kala Pattar (5.600 m), el mirador natural de l’Everest.
Al juliol una expedició de més de 40 components situa tretze membres al cim del Mont Blanc du Tacul (4.400 m) , al massís del Mont Blanc.
El CEP aconsegueix la setena posició al Campionat de Catalunya de Marxes de Resistència i un dels nostres companys el títol de Campió de Catalunya.
Però, sens dubte, la culminació de l’alpinisme paretà arriba el 23 de maig del 2001: SERGI MINGOTE corona l’Everest (8.848 metros) . En solitari i per la cara Nord, la més difícil, el nostre amic, company i conciutadà planta la bandera del CEP al sostre del món.

ANY 2002: LES TRAVESSES I LES MARXES ENS CRIDEN
El Bishorn es l’objectiu d’aquest any als Alps Suïssos i on el CEP planta la seva bandera.
Comencem l’època de les travesses. Carros de Foc es la primera.
Al campionat de la Copa Catalana de Caminades de Resistència assolim el segon lloc de la classificació general.